En ple segle XXI encara hi ha molts mites i prejudicis sobre els detectius privats. Què és el que realment fan? És legal la seva feina? Poden inverstigar-ho tot i a tots? On són els límits de la seva professió?
La Asociación Profesional de Detectives Privados de España (APDPE) respon amb el següent vídeo a molts dels dubtes extesos sobre aquesta professió. És moment de coneixer la feina real del detectiu privat.
Tertúlia a la qual participa Jordi Briñol com a expert en referència a la incidència de les noves tecnologies respecte de la intimitat de les persones.
Es importante en nuestro campo, tener en cuenta el marco legal en el cual se desarrollan nuestras actividades. Existen varias resoluciones judiciales al respecto, como es el caso de la sentencia del TSJ de Madrid, de 5 de noviembre de 2010.
Dicha sentencia versa sobre D. Rómulo, trabajador que desempeña la ocupación de Técnico de Equipamiento y Salvamento (Bombero) en el aeropuerto de Madrid Barajas. Dicho trabajador, tenía asignado servicio el día 23 de marzo de 2008, pero solicitó una libranza que le fue denegada. No obstante, no acudió a su puesto de trabajo alegando el día 25 de marzo del mismo año un parte de baja por incapacidad temporal, con fecha de 23 de marzo de 2008, situación que se prorrogó hasta el día 7 de abril del mismo año.
Posteriormente se pudo demostrar, que el día 3 de abril de 2008 y pese a encontrarse en situación de incapacidad temporal (IT en adelante), D. Rómulo estuvo realizando actividades físicas en un parque tales como correr y jugar con un balón de fútbol con absoluta normalidad. Dicha actividad conllevó que la empresa le impusiera una sanción por falta grave correspondiente a 90 días de suspensión de empleo y sueldo, amparada en el art. 97.4 del Convenio colectivo de AENA, por fraude, deslealtad, trasgresión de la buena fe contractual y abuso de confianza, basada en un informe realizado por detectives con su correspondiente reproducción de vídeo, dónde, además, se han captado imágenes de la vida privada del trabajador con su hijo menor de edad.
Llegados a este punto, D. Rómulo impone un recurso de suplicación con objeto de que se declare nula la sanción impuesta por la empresa. No obstante, al haber quedado acreditados los hechos que determinaron su imposición, la resolución judicial desestima el recurso, tipificando los hechos llevados a cabo por D. Rómulo la sanción como adecuada y proporcionada.
Una vez analizado el caso, podemos cuestionarnos la extensión y límites que ostentan el poder de vigilancia y control del trabajador que concede al empresario el art. 20 párrafo 4º del Estatuto de los Trabajadores cuando se trata de comprobar la veracidad del estado de enfermedad o accidente del trabajador como causa justificativa de sus ausencias al trabajo, así como los medios de prueba que pueden utilizarse por el empresario a la hora de ejercer su facultad de control. Para ello, podemos dirigirnos a la resolución completa del TSJ de Madrid y al posterior análisis del caso, que podemos encontrar aquí.
Es importante en nuestro campo, tener en cuenta el marco legal en el cual se desarrollan nuestras actividades. Existen varias resoluciones judiciales al respecto, como es el caso de la sentencia del TSJ de Madrid, de 5 de noviembre de 2010.
Dicha sentencia versa sobre D. Rómulo, trabajador que desempeña la ocupación de Técnico de Equipamiento y Salvamento (Bombero) en el aeropuerto de Madrid Barajas. Dicho trabajador, tenía asignado servicio el día 23 de marzo de 2008, pero solicitó una libranza que le fue denegada. No obstante, no acudió a su puesto de trabajo alegando el día 25 de marzo del mismo año un parte de baja por incapacidad temporal, con fecha de 23 de marzo de 2008, situación que se prorrogó hasta el día 7 de abril del mismo año.
Posteriormente se pudo demostrar, que el día 3 de abril de 2008 y pese a encontrarse en situación de incapacidad temporal (IT en adelante), D. Rómulo estuvo realizando actividades físicas en un parque tales como correr y jugar con un balón de fútbol con absoluta normalidad. Dicha actividad conllevó que la empresa le impusiera una sanción por falta grave correspondiente a 90 días de suspensión de empleo y sueldo, amparada en el art. 97.4 del Convenio colectivo de AENA, por fraude, deslealtad, trasgresión de la buena fe contractual y abuso de confianza, basada en un informe realizado por detectives con su correspondiente reproducción de vídeo, dónde, además, se han captado imágenes de la vida privada del trabajador con su hijo menor de edad.
Llegados a este punto, D. Rómulo impone un recurso de suplicación con objeto de que se declare nula la sanción impuesta por la empresa. No obstante, al haber quedado acreditados los hechos que determinaron su imposición, la resolución judicial desestima el recurso, tipificando los hechos llevados a cabo por D. Rómulo la sanción como adecuada y proporcionada.
Una vez analizado el caso, podemos cuestionarnos la extensión y límites que ostentan el poder de vigilancia y control del trabajador que concede al empresario el art. 20 párrafo 4º del Estatuto de los Trabajadores cuando se trata de comprobar la veracidad del estado de enfermedad o accidente del trabajador como causa justificativa de sus ausencias al trabajo, así como los medios de prueba que pueden utilizarse por el empresario a la hora de ejercer su facultad de control. Para ello, podemos dirigirnos a la resolución completa del TSJ de Madrid y al posterior análisis del caso, que podemos encontrar aquí.
El fet d’acudir als detectius privats “infiltrats” entre els treballadors dels grans grups de distribució a Espanya, ha augmentat notablement en els últims temps amb l’objectiu de donar per finalitzat l’augment de robatoris i furts en les seves companyies.
Tal com ens mostra El Confidencial Digital, el que ha portat les empreses, en especial les més grans, a contractar especialistes en investigació privada, ha estat l’augment dels casos de furt dins les mateixes empreses, el que provoca un alt nivell de pèrdues econòmiques.
Indagacions internes en tals empreses són les que han provocat que el recurs a detectius en referència a aquests temes hagi augmentat. Les pèrdues han arribat als 60.000 euros mensuals en el cas concret d’una de les grans superfícies més conegudes del país.
S’ha xifrat l’augment de robatoris i furts en un 23%, els quals la seva explicació principal pot ser deguda al descontent existent tant a nivell personal com a nivell professional, de la mateixa manera que la situació econòmica existent, el que provoca que els treballadors cometin furts en les seves pròpies empreses.
A Brinvest s.l. contem amb un departament especialitzat en infiltracions en l’àmbit empresarial, la nostra contamos con un departamento especial dedicat a les infiltracions en l’àmbit empresarial, la nostra Oficina d’Asuumptes Interns.
En quant a la utilització de càmeres ocultes i seguiments, ens comenta El Confidencial Digital, que són els directors de seguretat de la companyia en qüestió els que proposen que es contracti a un detectiu privat per a que s’infiltri a la companyia.
Font original: http://www.elconfidencialdigital.com
En aquest vídeo recollim un dels moments destacats del reportatge emès per Cuatro el passat mes de Febrer, en el qual el nostre director, Jordi Briñol, a la vegada que realitza un seguiment “in situ”, explica els casos més habituals pels detectius, les malalties falses.
El fet que uns pares decideixin contractar un detectiu privat amb l’objectiu de que segueixi un fill, pot semblar exagerat a primera vista, però segons els experts, entre els quals destaca Francisco Gras, fundador de l’Escola de la Família, “Es tracta de protegir als fills, el patrimoni o la salut mental dels pares”. Així ho indica als 20 motius per a contractar a aquests professionals que podem trobar a http://www.micumbre.com. i que són els següents:
1.Quan els pares dubtin de si la conducta dels seus fills menors d’edat , voluntària o involuntària, pugui portar-los conseqüències greus d’haver de respondre amb el patrimoni familiar, per la seva responsabilitat civil subsidiària.
2. Quan els pares pregunten als seus fills coses importants sobre les seves activitats i els fills no responen o responen amb mentides o evasives.
3. Quan els fills abandonen el domicili, sense donar cap explicació i els pares no els troben, als llocs on haurien o podrien ser.
4. Quan pateixen un greu assetjament escolar o “bullying” per part dels seus companys, o quan els seus fills el realitzen contra altres joves.
5. Quan els fills mostren rastre d’haver rebut maltractaments tant físics com mentals i els pares desconeixen l’origen i els motius.
6. Quan els fills donen respostes incongruents, evasives, o mantenen profunds silencis, sobre els seus preocupants signes externs, que denoten violència activa o passiva, consum o tràfic de drogues, alcohol, etc.
7. Quan els fills passen moltes hores, des de la sortida de l’escola fins que tornen a casa, sense voler explicar les seves activitats. O si passen els caps de setmana fora de casa, sense dir a on ni amb qui han estat.
8. Quan apareixen signes de depressió i trastorns emocionals produïts per causes exògenes indeterminades.
9. Quan diuen que van a dormir a casa d’un amic però els pares comproven que allà no hi ha anat.
10. Quan es dóna un embaràs no desitjat en fills menors d’edat.
11. Quan es produeixen accidents automobilístics, agressions, violències, amb danys físics o materials, realitzats a tercers o per tercers.
12. Quan els fills falten reiterativament a l’escola sense cap justificació, falsifiquen les notes d’assistència i els resultats escolars. Els pares no saben on són durant aquests moments i se n’han d’assabentar.
13. Quan compten amb més diners dels que els pares els hi donen, per a les seves despeses setmanals, gastant molt en roba, electrodomèstics, viatges i llocs de diversió, per la qual cosa inventen despeses extra, agafen diners o targetes de crèdit sls seus pares i desapareixen del domicilio coses de valor.
14. Quan apareixen problemes derivats del mal ús o addicció a Internet, i els pares sospiten que darrera d’aquest fet hi pot haver persones majors d’edat intentant pervertir-los.
15. Quan roben medicaments als seus pares o a les cases dels seus amics per a produir drogues.
16. Quan freqüenten la nit i tornen a casa en males condicions físiques o amb símptomes d’intoxicació per alcohol o drogues.
17. Quan s’hagin ficat o estiguin a punt de ficar-se en problemes que tinguin repercussions de responsabilitat civil, penal o econòmica.
18. Quan els pares sospitin que van amb “bandes” o amics de costums delictives, sectes o associacions perilloses, bé com a membres, reclutadors o dirigents.
19.Quan pateixen un canvi brusc en la seva relació i comunicació familiar, d’amistats o d’estudis.
20. Quan apareixen símptomes o rastres de trastorns en el seu físic i en la seva alimentació produïts per l’anorèxia, bulímia, etc.
Según datos de la Asociación Profesional de Detectives Privados en España (APDPE), las investigaciones por casos relacionados con el fraude económico aumentaron en un 5% durante el pasado año. Dentro de este tipo de casos encontramos también el alzamiento de bienes, seguimiento de morosos o irregularidades en las concesiones de subvenciones.
Para saber más, el enlace directo a la noticia completa (ABC) aquí.
El passat dimecres dia 6 de febrer del 2013 a les 00.30 h.,es va emetre a Cuatro el reportatje del programa “Conexión Samantha” sobre Detectius en el que hi va participar el nostre director, Jordi Briñol. El reportatje es desenvolupà als carrers de Barcelona, on vam poder observar en viu i en primera persona com és la feina d’un detectiu privat i les dificultats amb les que poden trobar-se en el seu dia a dia.
https://www.mitele.es/programas-tv/conexion-samanta/temporada-5/programa-52-40_1006372075264/player/
La tendència dels detectius privats ha canviat en els últims temps i és que molts manifesten que han passat de perseguir infidelitats a buscar qualsevol tipus d’indici sobre la possible existència de delictes de caràcter econòmic o de caràcter urbanístic. Per a veure la noticia a la seva font original faci click aquí.
En aquest vídeo tenim l’oportunitat de comprobar com és un día de feina corrent en la vida d’un detectiu, en aquest cas Jordi Briñol, director de Brinvest, en només dos minuts.